I aquest és el començament de l’aventura d’un somiatruites que viatjarà pel món amb un camió de bombers, però que no serveix precisament per apagar focs, sinó, per encendre somriures.
Somriures Nòmades, perquè no són d’enlloc però són per compartir amb tothom.
Això tan sols és un tast del que ha estat fins ara el dia a dia d’en Toti Roger, ara toca no preocupar-se pel que vindrà, ara toca viure el present.
Menys és més.
¿Normal?
¿Qué es normal?
En mi opinión lo normal
es sólo lo ordinario, lo mediocre.
La vida pertenece a aquellos
individuos raros y excepcionales
que se atreven a ser diferentes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario